Han passat vora onze mesos d'aquell primer aniversari, celebrat la nit del 31 de gener de 2009. La Cretina Comèdia, després d'un any iniciàtic memorable, parava taula al carrer de l'insigne humanista Lluís Vives, un exiliat a qui li agradava repetir Sal vitae, amicitia: 'la sal de la vida és l'amistat'. Hi férem acte de presència pràcticament tots, bé al sopar, bé a la discoteca, bé a la Malva-rosa. El capo, la cupola, les minyones i fins i tot uns quants convidats d'excepció: un parella de periodistes, feliçment casada en l'actualitat, un altre del gremi, feliçment mordaç adés i ara, i un medievalista olotí, que assistia atònit al tuacte. De fet, encara em demana de tant en tant: què és, de l'editor? i del capo? i d'aquell que deia 'dalfí'? i de l'alcoiana? i d'aquells altres? fareu Cretina en breu?
Després, efectivament, n'han vingut unes quantes més. Algunes tan memorables com la del porro de la senyoreta Scarlett. Ja me la contaran, amics, perquè forces majors em retenien. S'apropa el segon aniversari. Algú ha dit Yherushalayim? Ja l'albire, a la llunyania, terra de Judah, terra àrab, terra hebrea, terra sagrada, terra de plors, terra de tots? Amb nous horitzons o sense ells, La Cretina Comèdia continua existint, continua reproduint-se, continua fent créixer el seu mite. Pareixia mentira, però ací estem: un segon Nadal, un segon aniversari i la força de convocatòria continua intacta. A per ells, que són molts, però nosaltres més honrats. I feliços. A vore eixe arrosset... Bones festes als absents!
