Cant XV

Amb impuntualitat valenciana arribí al lloc determinat per Zu Vicè per a fruir d´un nou dinar cretí. L´organitzat com a inici de les Falles deixà un regust molt positiu i l´antic Capo (ara ascendit en la jerarquia social i de la lògia) volgué reduir el mono provocat per la seua absència cabanyalera convocant una nova cita.
Brillant idea i magnífica resposta per part del personal.
Aplegue l´últim al restaurant L´Atmosphère de l´Institut Français i ja s´han repartit els llocs a la taula, així que m´ubique a una cadira d´un fons.
Prompte comencen les converses entrecreuades amb un poc d´embolic per allò dels posicionaments a la llarga taula. Els temes s´agafen amb interès, tot i el caràcter recurrent de molts d´ells continuen alçant l´expectació imaginada. La possibilitat d´organitzar una Cretina Comèdia a alta mar mitjançant el vaixell de Diafebus (mesures de seguretat a banda), a l´eix Xàbia-Alacant o a Barcelona inauguren els punts de l´orde del dia. Seguint amb el caràcter itinerant de LCC es calibren també opcions viatgeres (Nàpols, Palerm, Alemanya, etc.) a mig termini. La rivalitat futbolística minimalista del Cap i Casal també troba uns moments de glòria entre el foc encreuat.
Després d´estos exercicis de calfament dialèctics arriba de la mà de JR la qüestió estrela del dinar. El llibre de La Cretina Comèdia. Es parla de terminis, portades, convidats, presentacions, eleccions i altres coses. De vegades la il.lusió d´algú li fa quasi començar la casa pel sostre i es produeix una allau de propostes i idees. JR dispara i Forlati adopta compromisos al ritme que les seues activitats laborals i d´entreteniment li permeten.
Mentrestant els comensals engoleixen els plats i Angresola proposa organitzar “El dia de la Fartera”, una mena d´homenatge pantagruèlic a tot un referent com Sangonereta. Hi ha qui inclús es queda amb ganes de més. I és llavors quan arriben els postres i sense una acurada pronúncia francesa es fa complicat diferenciar creme de crumble. El bon fer de la cambrera i els seu ajudant mascle (clavat físicament a Tur) faciliten l´operació i en cas d´incomprensió idiomàtica sempre pots demanar una cosa tan castissa (encara que no tant com Los Serrano) com una torrija. Les infusions i la tetera treta de les colònies d´Indotxina tancaren un dinar deliciós i molt agradable.
Pertoca fer també un parèntesi per a saludar als nouvinguts, en este cas a Marta. JR li preparà un ambient per a la seua presa de paraula que al cap i a la fi quedà massa solemne. Com va dir Angresola, és normal que a les primeres cites no es parle molt.
Per cert, company, vaig pensar ahir que la teua amiga tenia pràcticament el mateix nom o pseudònim que la cantant negra que intima amb John Cusack en Alta Fidelitat.
Després d´una breu sobretaula marxem cap a la Plaça del Tossal per a prendre unes begudes al sol des d´una terrassa de moda amb preus eivissencs. La cambrera porta una minifalda d´skingirl que a Nota li sembla sexy, ella sent la pressió i se´l cau un cafè damunt la Morena, la qual ja havia començat amb el seu ritual a base d´orújol.
Restà temps per a calibrar què faria Jordi Hurtado davant la perspectiva de la fi del món (atención, pregunta!), per a descobrir la religió islàmico-budista que proposa Cañizares i per a entronitzar al nou profeta hebreu Ben Carrión.
Com a colofó, el clàssic trencament d´una copa, senya d´identitat de LCC i venjança per l´incident del cafè.
El sol no s´acaba d´amagar i els cretins s´acomiaden per camins diversos mentre roman la sensació que els pròxims temps seran profitosos per a concertar més homenatges lúdico-gastronómico-literaris.

Enhorabona a tots i avant amb els projectes personals i col.lectius!