El superlatiu cant que en fa tretze.

Quan vaig agafar el bus, protegida la calvorota en una gorra un tant cutre i contant monedetes davant del chòfer, em digué:

— Venga, dame lo que tengas, te dejo pasar.
— Pero qué diu, flipat. Tinga fins a l'últim cèntim.

El vermut charrador nos el marcàrem Tur i servidor en el bus. I en arribar al Che Baires, Tur, un poc nerviós, es demorà en entrar, repentinant-se la coa i els rulls front al cristal del restaurant d'al costat.

Allí ya estàvem Neófito, el Nota i JR, apostats en la barra, enlairant canyes. Nos assentàrem a taula cedint el lloc de privilegi per a quan apareguera el Capo. I aplegà Baydal. I Angresola. I a les 10 Don Vicè, rebut en una forta ovació.

JR estava especialment irreverent i la nit estigué trufada de mirades creuades entre ell i Don Vicè, recriminatori, tirant-li rajos quan JR utilisava un llenguage massa vulgar, se'ns dirigia pels noms civils i no pels cretins, quan li fea la pilota obertament a Angresola, buscant un alambicat equilibri d'aliances. Baydal no donà treüa tampoc, comparant cada agravi, en gran certea, a diverses seqüències dels Sopranos.

Nota contà l'acodit que duya tota la semana preparant: "Es reunixen un alt càrrec del Govern de dretes i un directiu de caixa d'estalvis. Apareix un retor i un capità de la Guardia Civil. ¿Qué van a fer? Fundar el VCF". El Centenari del Llevant… i el de l'inauguració de l'iluminació de Mestalla (jajajajajjajaja) donaren molt de si. I encara se'n guardava una atra:

— Don Vicè, vullc informar-lo que després d'un temps sense actualisar el meu blog, he pensat en fer-li un restyiling. Volia consultar-li si em dona permís i si perdré la meua data de fundació.

Pero hi havia certa prudència per fugir del debat futbolístic, que ningú volia estar afònic al sendemà. Afortundament Tur contrarrestrà en audàcia argumentativa granota el choterisme dels atres dos que es presentaven en societat: Baydal i Neófito.

JR propongué afegir al calendari de celebracions cretines (el 31 de giner, estrena oficial de la Cretina Comèdia, i el 19 de decembre, aniversari de la mort del Viejo Casale) un nou dia nacional cretí: el 3 de Març en memòria del nostre gran poeta Ausias March i es tragué de la cartera una postal de l'Ausias de Jacomart, que presidí el sopar. Baydal feu demostració de la seua voracitat discutidora enfrontant-se a tots per a posar en el lloc que correspon al poeta de Beniarjó:

— Reivindiquem la seua obra; pero el personage era un noble cabró, un explotador, un violador, un home que sembrà el mal…

Forlati i Tur havien carregat, des del Cabanyal en un regal singular per als presents: el llibre Houses from El Cabanyal, rebut pels presents en mostres d'entusiasme.

I en eixes estàvem quan aparegueren la Morena i Diafebus. ¡¡¡A les onze passades de la nit!!! La morena, guapíssima i radiant, va tórcer el morro:

— ¡Est home ha aparcat en la Plaça de bous!, fent créixer la llegenda de Diafebus com a nefast aparcador.

— ¿Per qué no heu vingut des d'Aldaya caminant?

Pero Diafebus tenia el somriure inalterable i, emboçat en una jaqueta de senyor, fent un dandy, en els caragolets engominats, repartia abraçades i besos.

— Che, mira-lo, si pareix Ripoll.

El Capo prengué la paraula i es feu el silenci:

— Anem a guardar un minut de silenci per la mort del Viejo Casale, que va acontényer tal dia com hui.

Tots drets en silenci per a sorpresa general i mirades inquisitorials dels veïns de taula, del personal de restauració i del propi Neófito que es preguntava en un ulls com a plats "Mare meua, a on m'he clavat yo".

A continuació Diafebus recità —perque est home no llig, recita— un fragment del mític relat de Fontanarrosa.

I tancat l'emotiu moment en una ampla ovació, començaren a sonar els acorts de l'Himen Irregional i una dotzenes de templats cambrers i jovenívoles cambreres desfilaren cap a la taula carregats de plats. Autèntica bacanal romana: empanadilles argentines, pizzes italo-argentines, entranya, vacío, pit de pollastre, choriços criollos i botifarres, provoletes… tot regat en vi negre argentí, un shiraz magestuós: el Flichman.

Episodis republicans, lliteratura, qüestió nacional, anuari del bon cagar, història, dònes, unes roses blanca i roja per a la musa Morena —la Comtessa feu de les seues i anuncià la seua no-presència unes hores abans, per a indignació general i sobretot de Baydal—, política local, metablogs, uns brinets d'Scarlett —i JR defenent l'última d'Allen per a major indignació general, Sopranos —Baydal anuncia que s'havia papat les sis temporades i la plus en un mes, i ademés fent una tesis a l'hora… Admiració global. Mentrestant JR tractava de defendre que a soles havia vist tres capítuls de la primera, rebent una tancada chiuladissa—, Neófito més ulls de plat, Angresola fumant entre mos i mos, tots malparlant dels absents —Invisible, encara que algú digué que sí estava, pero ningú més el vea; Marpop, de qui ya es dubta de la seua existència, Comtessa…—, partit de fútbol pendent, afer Descarga i compra de partits, peuet talla 33 de coreana (ohhhhhhhh)…………

Nico, el maitre de local, porta un paquet de paper d'estrassa per a Don Vicè. Una nota no anuncia el contingut:

"For the Famiglia of Valéncia. Cent'anni T.S."

Don Vicè tremola d'emoció, mira a Forlati.

— Açò és cosa seua Consigliere.
— Ni de conya, Don Vicè, estic tan sorprés com vosté.

Aguaita a la resta de la taula buscant una mirada delatadora.
— Serà un patet —comenta—.

Els dits li tremolen i li costa obrir el paquet. Un feix de 10 puros en una vitola molt especial: Feliç 2009 i el nou flamant logo de la Cretina. Emoció generalisada. Ovació. Fòc i fum. Tots els dits senyalen a la Morena com a artífex de l'iniciativa. Clímax entre fumerades.

Don Vicè otorga la paraula a Baydal —ya comencen a donar-se les primeres mostres d'amor fraternal en el fondo nort entre Diafebus i Angresola; besos inclosos—, que s'alça en peu i llig el text que poden trobar baix d'este post. Pelos como escarpias. Després encara fa parlar a Neófito que no dona crèdit a lo que veuen els seus ulls. Tur, per contra, està com a peix —peix? peix? A qui li dien peix que no me'n recorde?— en l'aigua.

Ya estaven preguntant pels cafens i en el sector Diafebus-Morena-Angresola (fumant)-Baydal-Tur molta charrameca i els plats sense buidar.

— Pero, quines cadiretes de cagar esteu fets! Açò es immoral!

Cap problema. Estava Baydal. Ell acabà en tot, com acostuma.

Postres: flams normal i de café, merengue, crepes, dulce de leche… ansietat per començar en l'alcohol de graduació.

Cafens i cubates, en copa-balón, ben carregats, densos, substanciosos —la Morena, chupitos, d'orújol, cosa fina—. El Nota fotut, veent acostar-se l'hora de despedir-se. Un parell d'apagons en el local fa que tots es tiren la mà al pit, buscant la màgnum. Per un moment sura en l'ambient el desconcert, pero en el carrer no para cap coche ni apareixen tipos en ametralladores per la porta. Fa temps que estem a soles i potser és hora de demanar el conte. ¡Òstia, hem trencat alguna copa, pero cap plat! Be, potser mos hem passat en els cubates (Qui s'enduguera la noteta que l'escanege i la penge). Abans el maitre trenca mija dotzena de copes mentres anava a la palpa buscant la caixa de la llum del local. Nou apagó: Diafebus i Angresola aprofiten per a tocar-se més. JR també està molt carinyós, abandona l'irreverència i s'entrega plenament a la confraternitat cretina. Abraços, besos, copes que esclaten en l'aire, brindant, Cent'Anni, cent'anni. 1909. Quart orújol de la Morena.

Invisible es fa present per teléfon. No ha segut capaç de vindre al sopar —perque "hui l'empresa em paga el sopar". ¡¡¡Miserable!!!— i ara vol que anem a vore'l al local que ha tancat la seua empresa per a celebrar el seu sopar. I allà que anem. Sense el Nota, que treballava hui.

Algú s'atrevix a dir que no som de l'empresa. Una mirada de Don Vicè és suficient per a franquejar l'entrada. Allí nos trobem a actors i actrius bufats, ballant sensualment. Baydal triumfa en una dolça pel-roja, pero és home fidel. Tur li toca els rulls i Forlati renega: tant de rull, tant de rull, ¿i dels ulls que li dius? Mira quins ulls!

Don Vicè donà instruccions precises per a beneïr oficialment l'entrada de Tur i Neófito en la famiglia. Tur es resistix i entre bambalines es comenta la sorprenent reacció. Diafebus aboga per un tir en cada genoll. Baydal i Invisible —que s'ha posat les seues Lotusse imitació Chelsea Boots de 175 pavos i afirma que ha segut perque anava a vore'ns a nosatres— raonen com si es conegueren de tota la vida. Angresola i Forlati també es besen. Ma que mos voleeeeeeem!!! La nit amenaça orgia. No estaria malament si hi participaren algunes de les actrius presents. Diafebus ya porta la rosa roja de la Morena en el trau de la jaca. I es solta a cantar Castellóooooooo, de Luis Aguilé… Estem bufats com a ceps. En un dels arrebats emocionals d'Angresola, mentres besa a Forlati li reballà el rom-cola; en un atre en Diafebus va per l'aire el gin-tònic. Es fan barrets multidisciplinars, charrameques a cau d'orella, tots en tots. Qualsevol diria que nos coneixem des de fa cent anys.

Acaba la música i mamprenen les desercions. Més abraços, més besades, Angresola dona una lliçó de cóm abraçar a una desconeguda —¡Deu meu, quin mestre! ¿Qui se l'acaba a l'Angresola este?— davant de l'eufòria del personal.

Cinc irredents encara es dirigixen a l'Excuse-me. Piensa mal y acertarás. Sí, eixos que estan pensant: Baydal, Tur, Forlati, Neófito, Angresola. Cinc magnífics. Un poc desbaratats ya. A Neófito li toca ballar en la més lleja i fa el viage assentat en la cadireta de coche de Laia.

— Angresola, vas ve per a conduïr?
— Vaig de puuuuuuta mare.

Sona música pero no se sent. L'aldarull en el coche és demencial.

Coa de l'Excuse-me.

— Pero si açò és de bacalaeros. Açò no és el Acción?
— Que no, que posen rock and roll.
— Va una més.

Tur fa un discurs contra la nihilisació dels garitos que cobren entrada. És un home de principis. Nos abandona. La resta vendria a sa mare per un atre copasso. Rock and roll del bo, foscor i Scarletts a orri.

Puncha Nacho Valle que porta, que porta ¡que porta una camisola negra en el logo del Bada Bing!!!!!!!!

Comença el repàs de desperfectes: a la mitat dels quatre que són dos no els queda un gallet en la bojaca —¡serà per diners!— i una quarta part ha perdut el mòvil —pero hui l'ha recuperat del coche del Nota—.

Alegria i joya. Desficium no ha pogut assistir pero trobem a son germà. Cervesses, més brindis, més foscor, més bufats com a ceps.

Adeeeeeeeeeu, adeeeeeeeeeeu, adeeeeeeeeeeu.

I encara en queda u que manté erta l'ensenya sagrada de la Cretina Comèdia. I lo que no és l'ensenya.

..............

Quan vaig intentar parar un taxi, protegida la calvorota en una gorra un tant cutre, un parell d'ells en vert acceleraren a mida que s'acostaven i passaren de llarc.

La nit acabava com havia començat. La gorra sense dubte em brinda un eficaç disfraç de yonqui. Yonqui sí. De "superlativa Cretina". Com este mig dia ha pontificat Don Vicè en un sms. La sensació era generalisada: el plaer colectiu pareix no tindre llímits en esta famiglia. Un sopar… superlatiu.

PS Recorden encomanar camisoles i talles.

PS2 Són tots vostés maravellos. Gràcies, gràcies, gràcies.