Vespres de mort

Hui és un dia important, notable, significatiu, transcendental, almenys per a mi: assistixc per primera vegada a una reunió de La Cretina Comèdia al cap-i-casal, a València. No res serà igual a partir d'ara. Sé que entre a formar part d'una gran família de figurants, de comediants, de malalts, de viciosos, de somiadors, d'apassionats. Una gran colla de folls patronejada pel capo Vicè, sempre ben escortat pel consigliere Forlati i pels seus humils i obedients servidors: el capitano Diafebus -capitano de moment-, els picciotti JR, Angresola, Nota i Baydal, així com les minyones Morena i Comtessa. Tenim també alguns aspirants a formar part de la família com Marpop, Libélula o Topetí; o fins i tot d'altres que estan ací hui entre nosaltres, com Tur o Neófito... Ah sí, i Invisible, em deixava Invisible; he sentit parlar d'ell, però encara no l'he vist: comence a dubtar de la seua existència real.

En definitiva, és un honor, un veritable honor, entrar a formar part de La Cretina Comèdia i començar a fer negocis amb ella ací, a la seua ciutat de naixença, bressol de la nostra família. Qui entra en la família, entra per a sempre, i com ja va dir Tony Soprano: "al final els teus amics t'abandonaran, la família és l'únic del que pots dependre". Espere que siga aixina i que, d'una manera o d'una altra, sempre ens mantinguem units dins de La Cretina Comèdia. València ja és una realitat, Palermo i New Jersey són objectius de futur. Cavallers, senyora, vixca La Cretina Comèdia. Cent'anni!!